Dins d’aquesta definició s’inclouen una gran diversitat de processos, que es poden classificar en quatre tipus en funció de la dinàmica i del risc que poden generar: despreniments, esllavissaments, esllavissaments superficials i corrents d’arrossegalls.
Les causes del desencadenament d’una esllavissada poden ser naturals o bé antròpiques. L’expertesa té en compte el risc associat a esllavissades per causes naturals. Les esllavissades degudes exclusivament a causes antròpiques, com és el cas de l’excavació d’un talús, provenen de problemes geotècnics o de la mala execució de les obres d’enginyeria. Tenint en compte que les causes antròpiques poden ser molt particulars i específiques de les obres que s’executen, no es tindran en compte.
Despreniments
Un despreniment és una massa rocosa que es despenja d’un vessant rocós gairebé vertical. La massa rocosa cau lliurement i es fragmenta en blocs rocosos més petits. Al llarg del temps, els blocs despresos s’acumulen en forma d’esbaldregalls al peu del vessant rocós formant les tarteres. La probabilitat de manifestació d’un despreniment i la seva capacitat de produir danys estan
estretament lligades al volum. Per aquest motiu, els despreniments es poder classificar en tres tipus, segons el volum de la massa rocosa despresa:
– Caigudes de blocs rocosos (volums inferiors a mil metres cúbics) són presents en qualsevol lloc de la geografia catalana sempre que hi hagi un escarpament rocós.
– Despreniments de plaques rocoses (volums compresos entre el miler i el milió de metres cúbics) només són possibles en vessants rocosos de gran desnivell.
– Allaus rocalloses (de diversos milions de metres cúbics) són pràcticament absents a la geografia catalana.
Esllavissaments
Dins d’aquest gran grup d’esllavissades s’inclou tot tipus d’inestabilitat d’un terreny no consolidat. Els tipus d’esllavissaments més habituals a Catalunya són:
– Lliscaments: Desplaçament d’una porció de terreny a través d’una superfície de trencament ben definida, amb la preservació general de la forma de la massa desplaçada.
– Fluxos: Inestabilitat d’una porció de terreny que es desplaça com un fluid viscós adoptant la morfologia del vessant per on discorre.
– Complexos: Combinació de diferents tipus de mecanismes d’esllavissaments. Els més habituals són els lliscaments que esdevenen fluxos al peu.
En àrees de muntanya hi ha múltiples esllavissaments que, aparentment, es troben en un estat adormit. Aquests esllavissaments del terreny es poden reactivar durant aiguats importants, períodes de pluja continuada i si en canvia l’estat d’equilibri per un mal ús del sòl.
Corrents d’arrossegalls
Un corrent d’arrossegalls és una massa de fang saturada d’aigua que s’escola a través d’un vessant i que se sol canalitzar a través dels torrents. Aquesta massa de fang pot contenir blocs rocosos que fan augmentar significativament la seva capacitat destructiva.
Molts torrents de muntanya poden mostrar ambdues dinàmiques alhora, la torrencial i la de corrents d’arrossegalls, durant un episodi de pluges importants. La formació d’un corrent d’arrossegalls durant una torrentada dependrà de la quantitat de material disponible per inestabilitzar-se a dins de la conca. Per tant, una torrentada es pot transformar en un corrent d’arrossegalls si rep una aportació excessiva de sediments. No hi ha un límit evident entre una torrentada i un corrent d’arrossegalls, sinó que hi ha un marge ampli de transició anomenat “flux hiperconcentrat”. El flux hiperconcentrat té un comportament similar a una torrentada, però pot presentar una capacitat destructiva similar al corrent d’arrossegalls.
La coexistència possible de les torrentades i dels corrents d’arrossegalls durant els aiguats a torrents de muntanya requereix l’anàlisi d’ambdós processos abans de l’ocupació de les zones inundables.
Esllavissaments superficials
Els esllavissaments superficials són inestabilitats del terreny petites que solen tenir pocs metres de gruix. Dins d’aquest grup s’inclou qualsevol tipus de lliscament, flux o corrent d’arrossegalls de petites dimensions. També s’hi inclouen els processos de reptació i solifluxió, que són moviments lents del terreny de mil·límetres o centímetres l’any de moviment.
Els esllavissaments superficials són presents a molts llocs del territori català, però per les dimensions reduïdes que tenen comporten un risc poc significant. No obstant això, cal considerar-los, ja que poden malmetre edificacions, habitatges i obres d’enginyeria.
(Definició extreta de l’informe “El risc d’esllavissades a Catalunya”, R.Copons, inclòs dins del Projecte RISKCAT 2008)