Els georiscos són processos geològics que solen ser recurrents, que poden tenir magnituds i intensitats diverses i que poden afectar àrees de petites dimensions o bé poden assolir dimensions enormes. Fenòmens que generen georisc en el nostre entorn són: els terratrèmols, les inundacions, les esllavissades, les allaus de neu, l’erosió litoral, els esfondraments i la subsidència, les argiles expansives, el radó,.. Les actuacions antròpiques sobre la gea poden tenir també un paper rellevant en els impactes de determinats fenòmens geodinàmics. La contaminació de sòls i de les aigües subterrànies la considerarem també dins dels georiscos.
Font: Projecte RISKCAT, 2008
Succés generat per algun perill natural que causa alteracions intenses a les persones, als bens, als serveis i al medi ambient, excedint la capacitat de resposta de la comunitat afectada.
Dany o pèrdua esperable a conseqüència de l’acció d’un perill natural sobre bens a preservar, sigui la vida humana, bens econòmics o el medi natural. Una definició sintètica seria: Probabilitat de danys per un fenomen natural, en el temps i en l’espai.
El risc determina el valor (el cost en valor monetari) de les pèrdues econòmiques esperables i/o el valor de les pèrdues socials esperables (vides humanes amenaçades) . El risc natural ve donat per la conjunció de tres factors: la Perillositat d’un determinat fenomen natural, la Vulnerabilitat d’una determinada comunitat o estructura social i el grau d’Exposició al fenomen d’aquesta comunitat o estructura social.
El risc natural s’entén com el producte de la perillositat per la vulnerabilitat dels elements exposats.
RISC = PERILLOSITAT x VULNERABILITAT x EXPOSICIÓ
Fenomen natural potencialment destructiu. Un sisme, una erupció volcànica, una esllavissada, una avinguda, un temporal, etc.
Probabilitat de que pugui ocorre un perill natural en un lloc concret i en un període de temps determinat.
La severitat (intensitat o magnitud) i la freqüència del fenomen són els paràmetres que defineixen la perillositat
La vulnerabilitat expressa el percentatge del valor (econòmic i/o social) dels elements exposats que es pot perdre degut a un determinat fenomen natural. (També es coneix com a grau de pèrdues potencials expressat entre 0 i 1).
La Vulnerabilitat depèn de les capacitats d’una comunitat per prevenir-se o donar resposta a un perill natural. És un factor intern de cada comunitat que, encara que depèn en gran mesura de la severitat del fenomen natural al que la comunitat està exposada, és un factor del risc modificable.
La resistència física de les edificacions i infraestructures condiciona la vulnerabilitat estructural. L’organització social, cultural, econòmica i política condiciona la vulnerabilitat social.
Indica la ubicació del conjunt d’elements que ocupen i/o utilitzen el territori potencialment afectat o amenaçat per un determinat perill natural (quan parlem d’elements territorials ens referim a persones, edificacions, xarxes de comunicacions, infraestructures diverses i, en general als diferents usos del sòl).
Per alguns autors és un factor definit com “elements en risc”.
És un factor territorial conseqüència de les polítiques de planejament territorial. És un factor del risc modificable i de gran valor en les estratègies de prevenció.
Capacitat de recuperació o de regeneració de l’element vulnerable per tornar a ser com abans de que l’afectés el fenomen perillós. Per exemple, hi ha ecosistemes que tenen una gran capacitat de regeneració i d’altres que si resulten afectats poden desaparèixer. Socialment també es pot comprovar que hi ha societats amb una gran capacitat de tornar a la normalitat desprès de ser fortament afectades per algun fenomen perillós i d’altres que triguen anys.
Es un concepte utilitzat sobretot per Protecció Civil i organitzacions humanitàries en la gestió de la post-emergència.
Qualsevol estratègia de reducció o minimització del risc. Això es pot aconseguir reduint individualment o de forma combinada els factors del risc: la perillositat, la vulnerabilitat i l’exposició.
Conjunt de procediments i mètodes operatius per dur a terme amb eficiència accions de mitigació planificades.
S’ha d’entendre com un model de sostenibilitat basat en la prevenció. Entenem com a accions de mitigació planificades: a) les accions de predicció, prevenció i protecció; b) el planejament territorial c) la preparació, atenció i recuperació davant els desastres; d) les accions jurídiques.
La gestió del risc implica decidir sobre l’acceptabilitat dels nivells de risc (avaluació del risc), prendre i aplicar les mesures de prevenció per minimitzar-lo fins als nivells acceptables.
Procés de transformacions naturals, econòmico-socials, culturals i institucionals que tenen com a objectiu la millora de les condicions de vida del ser humà i del sistema productiu sense deteriorar el medi ambient, ni comprometre les bases d’un desenvolupament similar per a les futures generacions.
