INUNDABILITAT

Una inundació és l’ocupació per part de l’aigua de zones que habitualment estan lliures d’aquesta.

En detall, es tracta de la submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que pot drenar una llera.

Totes les inundacions tenen lloc de forma recurrent i amb magnituds diverses als mateixos indrets: les zones inundables. A conseqüència d’aquesta repetició les zones inundables es caracteritzen per presentar morfologies fàcilment identificables: planes d’inundació, cons, rambles, fons de vall, etc. Així, doncs, les inundacions poden ser produïdes durant la crescuda de rius, torrents, rieres, rambles, cons de dejecció, temporals de mar, per manca de drenatge o trencament de preses.

El fenomen de les inundacions és un risc natural de primer ordre d’origen exogen. Les crescudes i inundacions són un procés natural, però també poden estar associades a les actuacions antròpiques; cal esmentar les inundacions que es produeixen en un espai breu de temps a les zones urbanes, a causa de les pluges molt intenses, molt característiques de la zona mediterrània. Els danys produïts per les inundacions depenen de la magnitud de la crescuda, però també de l’ús i de la gestió del sòl per part de l’home, és a dir, l’activitat antròpica. Rarament l’home és autor conscient d’una inundació; en canvi, és freqüent que ho sigui involuntàriament.

Les inundacions es poden caracteritzar a priori segons les característiques de la conca vessant, l’estudi dels sediments aportats i les morfologies generades, així com el règim hídric.

Els rius de grans conques presenten inundacions més lentes en el temps però són molt destructives i de gran escala, com per exemple els rius Llobregat, Francolí, Ter, Muga, Segre, etc.; en canvi, els rius, rieres o torrents de les conques petites, sobretot amb grans pendents del terreny, presenten inundacions molt ràpides, que no donen temps quasi a avisar del risc, i que són igual de destructives però més localitzades, com és el cas del Maresme o dels cons de dejecció dels Pirineus.

(Definició extreta de l’informe “El risc d’inundacions a Catalunya”, J.Escuer, inclòs dins del Projecte RISKCAT 2008)